Aquí tens el meu braç

Inèrcia maca, on t'has amagat?
Soc el senyor amb la rosa al trau
Vinc net i perfumat
Inèrcia, estova'm les extremitats
Inèrcia, jo t'obeiré
Tu marca la velocitat
La finca és a la falda del massís
No soc difícil de trobar
Pregunta pel carisma punxegut
Rastreja les llacunes culturals

Inèrcia, espero el dia assenyalat
Que, per damunt les veus del món
Refilarà el teu cant
Inèrcia, crida a l'ordre
I si em dona per tenir suggeriments
Em pots emmordassar
Pujats dalt de la tàpia els xavals
Espien el banquet dels grans
I esperen convertir-se en bona gent
I que ho siguin tots, n'espero ciutadans exemplars!

Tinc una veïna que fa dies que assaja
El mateix monòleg al balcó
Suposo que al principi intentava seduir-la
Però mai amb gaire convicció
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble
Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona
Però sempre es queda al replà

Inèrcia, injecta'm l'anestèsia, va
No veus que ho tinc tot preparat
Aquí tens el meu braç
Inèrcia, estem parlant de quantitat
Porta una dosi suficient per adormir elefants

M'agrada sortir a caminar a la tarda
Però els horaris d'institut poden ser una trampa
Ahir un grupet en un semàfor em va reconèixer
-mentre no es posava verd vaig fer veure que no els veia-
Freqüento carrers per recordar com em sentia aleshores
-n'evito d'altres per no creuar-me amb uns exsogres-
I penso en mi, i en el disc
I en amics que fa temps que no he vist
I, tornant a casa, emeto un so que ningú sentirà
Pujo a un ascensor i em preparo un sopar
Ai, Inèrcia maca, on t'has ficat?

Tinc una veïna, francament
No confio que l'agafin a l'audició
Suposo que al principi intentava seduir-la
Però mai amb gaire convicció
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble
Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona
Però sempre es queda al replà

Joder Inèrcia, va, que només veure'm se'm deu notar
El temps que fa que porto aquí esperant
(Aaaaa)
Vull una dosi per adormir elefants
(Aaaaa)
Injecta-la al meu braç immaculat
(Aaaaa)

Tinc una veïna que fa dies que assaja
El mateix monòleg al balcó
Suposo que al principi intentava seduir-la
Però mai amb gaire convicció
Hi ha dies que em puja taronges de no sé quin poble
Les poso en un plat i insisteixo que es quedi una estona
Però sempre es queda al replà